El preu de la justícia

A partir del 21 de novembre de 2012 són d’aplicació les taxes judicials en l’àmbit de la justícia a nivell estatal.

L’aplicació de la llei s’haurà endarrerit fins a disposar dels models de liquidació de la taxa i fins i tot podria estar qüestionada per la forta oposició de tots els implicats inclosos els jutges.

Aquesta es suma a la ja existent Llei catalana 5/2012, sobre la mateixa matèria, qüestió per la qual alguns juristes han arribat a comentar que amb aquesta legislació es produeix una doble imposició a Catalunya. A més d’això, certs professionals de la matèria han indicat que s’afecta de forma sensible el Dret a la tutela judicial efectiva (Dret fonamental contemplat a la Constitució).

LA TAXA ESTATAL.

Aquesta taxa regeix, evidentment, en tot el territori nacional. Cal indicar que es merita (neix la obligació de pagar-la), quan s’inicia pràcticament qualsevol procés judicial de tipus civil, contenciós administratiu i social i quan s’interposen determinats recursos contra les resolucions judicials ja dictades. Així mateix, també es merita en l’àmbit civil quan existeix reconvenció (escrit que serveix no només per oposar-se a la part demandant sinó també per atacar-la).

D’ entre les exempcions més destacables al nostre entendre, cal citar la petició inicial del procediment monitori (procediment que serveix per reclamar deutes vençuts, líquids i exigibles que consten documentalment), així com també la demanda de judici verbal en tots dos casos quan es reclamin deutes que no excedeixin de 2.000 €. També resta exempta la sol·licitud de concurs voluntari per al deutor i la interposició de demanda en processos de capacitat, menors, filiació, i determinats processos matrimonials (entre altres casos).

L’import de la taxa és el resultat de sumar a un import fix, segons el procediment, un import variable que depèn de la quantia del procediment (si n’hi ha):

Les taxes es liquiden amb el model oficial que aprovarà el Ministeri d’Hisenda, i a tot escrit que la meriti, s’ha d’acompanyar el justificant de pagament.

LA TAXA CATALANA.

Podríem dir que la taxa judicial catalana, que va entrar en vigor al maig del 2012, grava el mateix, fent servir altres paraules per descriure el fet imposable, amb algunes precisions. De fet, mentre la Llei estatal indica com a fet que fa néixer l’obligació de pagament de la taxa, determinats actes processals (els ja indicats a l’anterior epígraf), la catalana, remarca com a fet imposable la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de Justícia de competència de la Generalitat.

A diferència de l’estatal (en la que regeix també al procediment social), la taxa catalana només es merita quan s’interposen determinats actes processals però només en l’àmbit dels procediments de ordre civil i contenciós–administratiu.

Els actes processals que la fan néixer són la interposició de demanda així com formulació de reconvenció (escrit que serveix tal i com hem indicat per atacar aquell a qui et demanda), interposició de determinats recursos, la petició inicial en procediment monitori i la presentació de sol·licitud de declaració de concurs per explicar-ho de forma resumida.

Entre les exempcions que criden més l’atenció està la interposició de demanda i recursos en matèria de successions, família i estat civil de les persones. També estan exemptes totes les persones físiques que tinguin reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta i les entitats totalment exemptes de l’ impost sobre societats.

L’import de la taxa és el que consta a la taula següent: