Salari mínim interprofessional

Publicat el salari mínim interprofessional per l’any 2020

El dia 5 de febrer de 2020 s’ha publicat al B.O.E. el Reial Decret 231/2020 pel qual es fixa el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l’any 2020, incrementant-se un 5,5% respecte l’any 2019.

Què s’entén per salari mínim?

Segons es desprèn dels articles 26 i 27 de l’Estatut dels Treballadors (ET) i de la definició de l’Organització Internacional del Treball, és la quantia mínima de remuneració que un empresari està obligat a pagar als seus assalariats per la feina que aquests hagin efectuat durant un període determinat, període que a Espanya no pot ser superior a 40 hores en còmput setmanal.
Per aquest any 2020 el Salari Mínim Interprofessional s’ha fixat en 950,00 € mensuals (31,66€/ dia, 13.300,00€ anuals) per 14 pagues, per feina a jornada completa de 40 hores setmanals.
El Salari Mínim Interprofessional es refereix expressament a la retribució en diners i no la retribució en espècie (com serien les ajudes de menjar o plans de pensions). També ens referim al salari brut, no net, i és important que el càlcul es faci des d’una perspectiva anual.

Salari base i complements salarials, quins i quan computen com a salari mínim?

Hem de partir de salari base, la retribució mensual establerta per conveni col·lectiu o, a falta d’aquest, per contracte individual. Aquest salari s’abona en 14 o en 12 pagues, en funció en si les pagues extraordinàries estan o no prorratejades:

• Salari mensual sense pagues extres no prorratejades (14 pagues): 950,00€
• Salari mensual amb pagues extres prorratejades (12 pagues): 1.108,33€

Els complements que es tenen en compte per al càlcul del salari mínim són aquells complements salarials que perceben tots els treballadors per igual, és a dir, els complements no causals, com ara els plusos per conveni.
Aquells complements que no siguin comuns a tots els treballadors, és a dir, els que es perceben específics per la persona (antiguitat, idioma, títols), de la feina realitzada (nocturnitat, torns, etc.) o els vinculats als resultats de l’empresa (productivitat, bonus) no computen com a salari mínim i, per tant, no es poden utilitzar per compensar la possible pujada. Tampoc compte a l’hora de calcular el SMI els complements extrasalarials com poden ser dietes, vestuari o despeses per transport.
Per tant, es té en compte la retribució en diners, com poden ser complements per mínimes o de producció, no el salari en espècie. No obstant això, trobem diverses sentències que sí consideren que aquests complements de producció han de computar com a salari mínim.
L’Audiència Nacional, en la seva sentència de 24 de maig de 2019 (rec. 57/2019), va resoldre que la prima de producció era compensable i absorbible (encara que reconeixia que la seva naturalesa era pròpia d’un complement salarial de quantitat o qualitat), relacionat amb el treball realitzat, pel fet que l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors inclou a l’efecte de la compensació i absorció després de la revisió de l’SMI tots els salaris en el seu conjunt i còmput anual, sense realitzar distinció amb base a la naturalesa homogènia o heterogènia dels mateixos.
No obstant això, en una sentència posterior, de 16 de setembre de 2019 (rec. 150/2019), que analitzava la possible compensació i absorció del SMI amb el plus de transport i plus de vestuari que percebien els treballadors (atès que el conveni col·lectiu permetia la compensació sense distingir si els conceptes havien de ser salarials o extrasalarials), l’Audiència Nacional va concloure que no era possible la compensació i absorció de l’actualització de l’SMI amb conceptes extrasalarials.
Com podem observar els tribunals no es posen d’acord en què és absorbible i què no a l’hora tenir en compte el SMI, pel que hem d’esperar que el Tribunal Suprem falli al respecte.

Treballadors eventuals, temporers i empleats de la llar

Segons l’article 4 els treballadors eventuals i temporers, els serveis dels quals a una mateixa empresa no excedeixin de 120 dies, tindran un salari mínim de 44,99€ per jornada. I per als empleats de la llar que treballin per hores en règim extern el SMI queda fixat en 7,43€ per hora efectiva treballada.

Des de quan està vigent el nou SMI?

El nou salari mínim té efectes des del 1 de gener de al 2020 (disposició final 3a del RD 231/2020, de 4 de febrer).
El problema es troba en els contractes temporals de principis d’anys que hagin finalitzat ja la seva relació laboral.

A qui afecta la pujada del SMI?

L’increment del SMI afecta les persones treballadores que estan fora de conveni, uns 2 milions. La regla general és que hi hagi un conveni col·lectiu d’aplicació i la gran majoria té salaris superiors a l’SMI. És per això que primer hem d’aplicar el Conveni Col·lectiu per saber quin és el salari base i si són absorbibles o no els complements salarials.
Si la persona treballadora percep menys de 13.300,00€ bruts anuals comptant salari base i complements no causals, és a dir, aquells que són comuns a tots els empleats i empleades de l’empresa, l’SMI s’ha d’incrementar fins a arribar a aquesta xifra.
Si la jornada laboral és inferior a 40 hores en còmput setmanal, és a dir, els contractes a temps parcial, el salari mínim es reduirà en proporció a les hores treballades.
Per aquells treballadors quin salari estigui per sobre 13.300,00€ bruts a l’any no notaran cap canvi de forma directa però sí indirectament, a l’incrementar els límits de salaris i indemnitzacions que aboni el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) o la quantitat de salari protegit enfront d’un embargament.

Hi ha excepcions a l’aplicació del SMI?

Com en anys anteriors, el RD 231/2020 recull les excepcions que cal per aplicar a aquestes quanties. D’acord amb la disposició transitòria única, no s’apliquen quan s’utilitzi el SMI en normes no estatals (autonòmiques i locals) com a referència per a la concessió d’ajudes socials i en les relacions privades. En aquests casos la referència a l’SMI tindrà un valor diferent en funció de l’entrada en vigor d’aquesta norma.

Es pot embargar part del SMI que es percep?

Només es pot embargar en casos de deutes per aliments en pensions de manutenció legalment establertes.
Una excepció a això és al salari mínim que estalviï la persona treballadora, el qual sí que pot ser embargat per deutes amb Hisenda; així ho recull l’Acte del Tribunal Suprem de 26 de setembre de 2019 (rec. 889/2019).

Hauria d’haver un salari mínim d’acord amb el sector o regió?

Segons la Ministra de Treball si hi hagués un salari mínim segons l’activitat o la comunitat autònoma s’aniria en contra de la unitat de mercat, provocant que hagués ciutadans de primera i de segona segons en que treballessin o a on.

Quadre resum del SMI