El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la seva sentència de 27 de gener de 2022 ha conclòs que una bona part de les conseqüències associades a l’incompliment de l’obligació de declarar els béns i drets a l’estranger dels residents a Espanya (model 720) és contrària al dret de la Unió Europea, ja que constitueix una restricció injustificada a la llibertat de circulació de capitals. El Govern haurà d’aprovar una nova configuració del règim sancionador i un nou règim de prescripció aplicable al model 720, el termini reglamentari de presentació respecte de l’exercici 2021 del qual, es va obrir el passat dia 1 de gener i finalitza el pròxim 31 de març. El pronunciament té associades importants implicacions materials i requereix l’anàlisi de cada cas concret.

L’informem que una desitjada i important sentència de 27 de gener de 2022 en l’assumpte C-788-19, que suposa una garrotada europea al sistema tributari espanyol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) afirma que el model 720, que obliga les persones a declarar béns i drets situats a l’estranger, i el sistema de sancions que se’n deriva, són contraris al Dret de la Unió. Per a la justícia europea, Espanya imposa sancions excessives als ciutadans que incompleixin amb aquesta obligació o cometin errades en les seves declaracions, atemptant contra el principi de llibertat de moviment de capitals. Les mesures antifrau, dicten els magistrats, són desproporcionades per al fi perseguit i creen un perjudici excessiu per als ciutadans. A més, considera que no és lícit que la norma generi una situació d’imprescriptibilitat en relació amb els béns i drets a l’estranger només per incomplir una obligació formal.

L’obligació de declarar béns i drets a l’estranger

La Llei General Tributària regula l’obligació dels residents a Espanya de presentar anualment una declaració informativa sobre els seus béns i drets a l’estranger (model 720). En concret, s’ha d’informar sobre comptes en entitats financeres, valors (participacions i accions en entitats), assegurances de vida o invalidesa, rendes vitalícies i temporals i també, béns i drets immobiliaris. Aquests béns i drets (la seva tinença i la variació del seu valor) s’han de declarar si s’arriba a uns certs llindars i també s’han de declarar les baixes dels béns i drets declarats en anys anteriors. Tot això, amb unes certes excepcions regulades en la normativa.

La falta de presentació de la declaració o la presentació extemporània o amb dades falses o inexactes, pot implicar dos tipus de conseqüències:

  1. D’una banda, unes sancions “formals” (a raó de 5.000 o 100 euros per dada o conjunt de dades amb un mínim de 10.000 o 1.500 euros), segons si la declaració no es presenta o es presenta incorrectament, o bé es presenta fora de termini.
  2. D’altra banda, les lleis de l’IRPF i de l’impost sobre societats estableixen que, quan la declaració es presenta tard o no es presenta, el valor dels béns i drets s’imputarà com a increment de patrimoni o renda no declarats, tret que es provi que van ser adquirits amb rendes declarades o bé quan el subjecte no era resident. En aquests casos, a més, es pot imposar una sanció del 150 % sobre la quota resultant d’aquesta imputació.

El pronunciament del TJUE

El novembre de 2015, la Comissió Europea va iniciar un procediment d’infracció contra Espanya (2014/4330) en relació amb el model 720, seguit d’un dictamen motivat de febrer de 2017. Al final, va interposar un recurs davant el TJUE l’octubre de 2019 (assumpte-C788/19), en el qual va sol·licitar que es declarés que Espanya havia incomplert les llibertats fonamentals del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i de l’Acord de l’Espai Econòmic Europeu.

En la seva sentència, el TJUE ha conclòs en el sentit defensat per la Comissió Europea i afirma que Espanya ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut del principi de lliure circulació de capitals pels següents motius:

  1. Perquè l’incompliment o compliment imperfecte o extemporani de l’obligació comporta la tributació de les rendes no declarades sense possibilitat que el subjecte s’empari en la prescripció guanyada.
  2. Perquè sanciona aquest comportament amb una sanció del 150 % de la quota corresponent a aquesta imputació de rendes no declarades, que a més es pot acumular amb les multes de quantia fixa.
  3. Al final, perquè sanciona aquests incompliments amb multes fixes no limitades que no són proporcionades amb les sancions previstes en un context purament nacional.

En suport d’aquestes conclusions, el TJUE afirma:

  1. Que, encara que la legislació pot estar justificada per garantir l’eficàcia del control fiscal i la lluita contra el frau, va més enllà del necessari.
  2. Que el mer fet que un resident tingui béns o drets a l’estranger no pot fonamentar una presumpció general de frau o evasió fiscal. A més, una norma que presumeix l’existència d’un comportament fraudulent sol per no complir els requisits que la mateixa norma estableix, sense possibilitat de destruir aquesta presumpció, va més enllà del necessari per a l’objectiu indicat.
  3. A més, encara que la invocació de la prescripció quant a l’adquisició dels béns i drets no obsta al possible frau, no és admissible que l’administració pot qüestionar prescripcions ja consumades, perquè això vulnera el principi de seguretat jurídica. Encara que és lícit que el legislador reguli una prescripció ampliada en determinats casos, no és vàlid que l’Administració Tributària pugui actuar sense limitació temporal, més encara quan això s’estableix per a casos de mers incompliments d’una obligació formal.

Implicacions de la sentència

L’esperada sentència del TJUE implica que a partir d’ara no es podran imposar les sancions descrites ni es produirà tampoc l’efecte d’imprescriptibilitat. La sentència no afecta l’obligació pròpiament dita de presentar el model 720, que s’haurà de continuar complint, si escau.

La sentència obliga l’Estat espanyol a reformar la legislació de manera concorde al criteri dels jutges europeus. En aquest sentit, el Govern haurà d’aprovar una nova configuració del règim sancionador i un nou règim de prescripció aplicable al model 720, el termini reglamentari de presentació respecte de l’exercici 2021 del qual, es va obrir el passat dia 1 de gener i finalitza el pròxim 31 de març. Des d’Hisenda han informat que modificaran aquest model abans del 31 març, per la qual cosa caldrà parar esment a què ocorri durant els dos pròxims mesos.

Al final, caldrà esperar per veure i analitzar les conseqüències d’aquesta sentència, però obre la porta a recuperar els diners de les sancions, es recorreguessin o no i fins i tot si el termini ha prescrit.

L’efecte sobre situacions passades haurà de ser analitzat en cada cas en funció de la seva posició procedimental. La sentència s’aplicarà en els procediments i recursos pendents de resolució. També permetrà instar a la rectificació d’autoliquidacions i devolució d’ingressos indeguts. En determinades situacions, també obriria la porta a la via de responsabilitat patrimonial de l’Estat.