L’Ordre de 5.5.94 és una disposició d’obligat compliment als préstecs hipotecaris de fins a 150.000€ per tal de garantir la transparència a les condicions financeres dels préstecs amb garantia hipotecària destinats a l’adquisició de l’habitatge habitual. L’entitat bancària no va demostrar complir amb l’Ordre lliurant el fulletó informatiu amb clàusula sòl ni la comparativa entre les diferents ofertes de les principals entitats de crèdit. No hi va haver la deguda informació al client abans de comprometre les seves obligacions que serien efectives des del primer moment en què l’interès ja fos variable. La clàusula doncs es declarà abusiva per la seva manca de transparència.
En quant a la retroactivitat que l’Audiència declara de la mesura de nul·litat de la clàusula (és a dir, que la nul·litat tingui efectes des de la data de celebració del contracte), aquesta no és una qüestió pacífica entre la jurisprudència, hi ha decisions en un i altre sentit.
La interpretació favorable a la retroactivitat de la nul·litat considera (en casos de reclamacions individuals), que la norma en cas de nul·litat d’una clàusula és l’aplicació de l’article 1303 del codi civil i l’excepció només s’aplica quan es tracti d’evitar un enriquiment injust o una situació de falta d’equitat o contrari a la bona fe. I, en la mateixa línia, es pronuncia el TJUE a la Sentència de 21.3.13 quan admet que amb caràcter excepcional es podrà acudir al principi de seguretat jurídica per no qüestionar situacions establertes de bona fe (i aplicar doncs, la irretroactivitat).
Caldrà doncs, estudiar cas per cas per poder veure si realment els efectes han estat derivats d’una relació jurídica ja establerta sobre bases de bona fe dels contractants o no. En el cas analitzat però, la clàusula es declarà abusiva per manca de transparència, per tant, els seus efectes no es van assentar en la bona fe i per això s’aplicà la nul·litat amb efectes retroactius des de la data de celebració del contracte.
