Requisits que l’empresa ha de complir per poder utilitzar les gravacions com a mitja de prova en judici per un acomiadament disciplinari.
El passat 13 de maig de 2014 la Sala Social del Tribunal Suprem va dictar una rellevant sentència mitjançant la qual el Tribunal declarava nul l’acomiadament disciplinari d’una caixera que havia estat robant a l’empresa, al·legant com a motiu fonamental el fet que la decisió de l’empresa no era vàlida atès que la mateixa no va advertir als treballadors que el sistema de seguretat s’utilitzaria també per controlar als treballadors; motiu pel qual aquesta prova no podia ser utilitzada en contra de la treballadora amb finalitats disciplinàries.
El supòsit concret es tractava d’una caixera d’un supermercat que havia estat acomiadada atès que l’empresa a través del sistema de gravació instal·lat, havia comprovat com la treballadora evitava l’escaneig dels productes, és a dir, no els cobrava, en benefici d’un comprador. El supermercat havia instal·lat anys enrere càmeres de seguretat per evitar robatoris, pero no va informar prèviament als treballadors de l’ús que es donaria a les gravacions ni que aquestes poguessin ser examiandes o utilitzades per a la imposició de sancions a la plantilla; tot el contrari, s’havia informat als treballadors que el sistema de videovigilància tenia l’objectiu d’evitar robatoris per part del clients, no tractant-se en cap cas d’un sistema de vigilància de l’activitat laboral.
Així doncs, el Tribunal Suprem considera que s’ha vulnerat el dret fonamental a la intimitat de la treballador i també la Llei de Protecció de dades, que permet a totes les persones conèixer la informacio que d’elles es posseixi i la seva finalitat. Aquesta doctrina reafirma precisament el criteri sostingut pel Tribunal Constitucional que assegura que no és suficient que existeixin distintius anunciant la instal·lació de les càmeres, sinó que és necessari informar als treballadors de forma concreta de la finalitat de tals dispositius.
