L’incompliment de les normes tributàries pot comportar la comissió d’una infracció tributaria o bé d’un delicte fiscal. Els elements que determinen si ens trobem davant d’una infracció o d’un delicte en l’àmbit tributari, i per tant, davant l’imposició d’una pena menor o major respecte l’obligat tributari és, d’una banda, l’existència o no d’una conducta dolosa; és a dir, l’existència d’una clara intencionalitat de realitzar una conducta de la qual es té coneixement que està expressament prohibida per la llei. I, d’altra banda, que la quota defraudada superi, com a norma general, els 120.000 euros. En definitiva, perquè s’incorri en el delicte fiscal és necessari que existeixi una conducta intencionada i deliberadament dirigida a defraudar el pagament a favor de l’Hisenda Pública per l’import anteriorment esmentat. No obstant això, si abans de l’inici de les actuacions per part de l’Administració Tributària, del Jutge o del Ministeri Fiscal es procedeix per part de l’obligat tributari a la regularització de la quota tributària deixada d’ingressar es podrà evitar la responsabilitat penal. Com a novetat dels últims anys, en l’esfera del delicte fiscal, hem de destacar la responsabilitat penal de les persones jurídiques que fins a la modificació del codi penal de l’any 2010 no estava contemplada, mantenint però, la possible responsabilitat pels administradors o representants legals.
