Tot i que la prejubilació legal no existeix, la realitat és que moltes grans empreses en fan un us continuat des de fa molts anys. Recentment Telefònica ha anunciat un expedient de regulació d’ocupació que afecta a 8.500 empleats amb una ràpida resposta del ministre de treball Valeriano Gómez indicant que no aprovaria l’ERE de Telefònica. Va manifestar que el cost de les prejubilacions l’hauria d’assumir l’empresa.
Aquests són els tres models de prejubilació més utilitzats per les grans empreses:
1. Sense cost públic
Els empleats afectats no són acomiadats, es pacta una excedència durant la qual l’empleat pot cobrar de l’empresa entre un 75% i un 90% del darrer sou abans de l’excedència i així fins arribar als 65 anys.
L’empresa segueix cotitzant a la seguretat social.
És el model més utilitzat per la gran banca.
2. Amb cost compartit
S’acomiada la plantilla de treballadors afectats que sol tenir dret a dos anys d’atur. L’empresa complementa, normalment a través d’una companyia asseguradora, el sou als empleats afectats fins a cobrar entre el 70% i el 95% del salari abans de l’acomiadament.
Una vegada finalitzat el període d’atur, normalment passats dos anys, l’empresa abona als ex-empleats afectats el salari prèviament pactat, cotitza a la seguretat social mitjançant convenis especials fins el moment en que el treballador compleix els 61 anys, moment en el que pot accedir a la jubilació anticipada.
3. Amb cost públic.
L’empresa acomiada l’empleat al arribar als 63 anys passant a la situació d’aturat fins acomplir els 65 anys en que es jubila. L’empresa paga en concepte d’indemnització només la part que complementa l’atur del treballador perquè aquest cobri el mateix que quan treballava.
La cotització del treballador durant els dos anys d’atur va integrament a càrrec del servei públic que cotitza per ell segons el darrer salari cobrat, d’aquesta forma el treballador no perd prestacions de cara a la jubilació.
