Canvis normatius recents en l’impost sobre actes jurídics documentats

Al llarg de l’últim mes, un seguit de canvis normatius han afectat l’impost sobre actes jurídics documentats (AJD), un tribut de titularitat estatal cedit d’acord amb la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes. Aquest article presenta una síntesi dels principals canvis produïts durant aquest període i fins al dia d’avui.

Els pronunciaments judicials del Tribunal Suprem

El passat 16 d’octubre de 2018, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va dictar la Sentència 1505/2018, en què decidia que era l’entitat financera que concedeix el préstec amb garantia hipotecària qui havia d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats i no la persona que el rep. Així, modificava la seva jurisprudència anterior i, interpretant el Text refós de la Llei sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu Reglament, concloïa que el subjecte passiu de l’impost AJD en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària no era el prestatari sinó el prestador, atès que és l’interessat a elevar la hipoteca a escriptura pública i a registrar-la. La Sentència, en conseqüència, anul·la l’article 68.2 del Reglament de l’AJD, aprovat pel Reial decret 828/1995, de 29 de maig, que establia que el subjecte passiu de l’impost era el prestatari.
No obstant això, al cap de pocs dies, el 19 d’octubre, el president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem acordava avocar al Ple els casos pendents de resoldre sobre aquest tema per tal que decidís si el gir jurisprudencial que representava la Sentència 1505/2018 s’havia de confirmar o no, atès el canvi radical que significava en el criteri jurisprudencial mantingut fins al moment i per la gran repercussió econòmica i social que se’n podia derivar.
La decisió del Ple no s’anuncia fins al 6 de novembre. Per 15 vots a favor i 13 en contra, el Ple desestima els recursos plantejats i recupera la doctrina anterior a la Sentència 1505/2018, en relació amb el subjecte passiu de l’impost, de manera que diu que ha de ser el prestatari i no pas el prestador (l’entitat financera) qui assumeixi el pagament de l’impost AJD vinculat a la signatura dels préstecs hipotecaris. La sentència no s’ha publicat fins a finals d’aquest mes de novembre: Sentencia núm. 1670/2018, de 27 de novembre, del Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

La modificació normativa del Govern de l’Estat

Dos dies després, el 9 de novembre, el Govern de l’Estat du a terme una modificació normativa, amb l’aprovació del Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.
Aquesta modificació normativa afecta el subjecte passiu de l’impost AJD en les escriptures de préstec amb garantia hipotecària. Així, l’article únic del RDL 17/2018 estableix que, quan es tracta de préstecs amb garantia hipotecària formalitzats a partir del 10 de novembre del 2018 —data de l’entrada en vigor d’aquest RDL—, el subjecte passiu és el prestador (l’entitat financera). Aquesta norma no té efectes retroactius; en conseqüència, per als préstecs formalitzats fins al 9 de novembre del 2018 (inclòs) es considera que el subjecte passiu és la persona prestatària (qui rep els diners).

El Govern de la Generalitat aprova el Decret llei 6/2018, que suprimeix els tipus reduïts de l’AJD

El Govern de la Generalitat, amb la voluntat de dotar de seguretat jurídica el tribut i aclarir els tipus impositius que hi són aplicables, després de les diverses sentències del Tribunal Suprem i del canvi normatiu efectuat pel Govern de l’Estat, d’acord amb el qual són les entitats financeres i no les persones prestatàries els subjectes passius de l’AJD, aprova el Decret llei 6/2018, de 13 de novembre, relatiu al tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten l’atorgament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària, el qual entra en vigor a partir del 16/11/2018.
El Decret aprovat pel Govern de la Generalitat suprimeix les lletres a) i d) de l’article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, les quals fixaven uns tipus impositius reduïts de l’impost AJD, aplicables en la formalització de préstecs amb garantia hipotecària en determinats supòsits.
En aquest sentit, en l’exercici de la competència normativa de què disposa en matèria de tributs cedits per aprovar els tipus impositius, la Generalitat havia establert diferents tipus reduïts de gravamen: per formalitzar préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatges declarats protegits (0,1%); i, en el cas de contribuents de 32 anys o menys (0,5%) o amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33% (0,5%), per formalitzar préstecs hipotecaris per a la compra de l’habitatge habitual.
En tots aquests supòsits la voluntat del legislador era reduir la càrrega fiscal per a determinats contribuents, en atenció a la seva capacitat econòmica i per facilitar-los l’accés a l’habitatge. Ara, però, es considera que aquesta finalitat ha quedat desvirtuada des del moment en què ha esdevingut contribuent del tribut l’entitat prestadora.
A partir d’ara, després de la supressió d’aquests tipus impositius reduïts, tots els documents que formalitzin l’atorgament de préstecs amb garantia hipotecària estan subjectes al tipus general del gravamen —quota gradual, actes jurídics documentats—, que és de l’1,5%.