Canviant el seu criteri anterior, que considerava que els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF, el Tribunal en la seva sentència de 12 de gener de 2023 fixa com a doctrina que “els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts es troben subjectes i no exempts de l’IRPF, constituint un guany patrimonial que constitueix renda general”.

T’informem que s’acaba de conèixer la sentència del Tribunal Suprem, núm. 24/2023, de 12 de gener de 2023, en la qual el tribunal fixa una nova doctrina en considerar que els interessos de demora abonats per l’AEAT, en efectuar una devolució d’ingressos indeguts, es troben subjectes i no exempts de l’IRPF constituint un guany patrimonial que tributa en la renda general. Aquests interessos produeixen una alteració en el valor del patrimoni del perceptor i la norma de l’impost no els eximeix de tributació.

Aquesta nova interpretació suposa un canvi de criteri a l’establert en la sentència de 3 de desembre de 2020 en la qual es va entendre que els interessos de demora, que un contribuent cobra quan l’Administració Tributària li retorna ingressos indeguts, no estaven subjectes a l’IRPF.

Els interessos de demora són la indemnització que l’Agència Tributària acaba pagant a un contribuent quan, per exemple, li practica una liquidació tributària excessiva que els tribunals acaben anul·lant a fi de compensar l’afectat pel temps durant el qual li ha privat d’aquests diners. La Llei General Tributària el fixa com l’interès legal dels diners incrementats un 25% o el que dicti el pressupost general de l’Estat. Per a 2023 s’acaba d’elevar del 3,75% al 4,0625% per cada any de retard a retornar.

Tradicionalment, Hisenda havia considerat que el contribuent havia de tributar en l’IRPF pels interessos que li abonava, integrant-los com a guanys patrimonials en la base imposable de l’estalvi. La pràctica, no obstant això, va començar a ser recorreguda en els tribunals, en una batalla judicial que va concloure en el Suprem. El desembre de 2020, els seus magistrats van dictaminar que “els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF”. “Quan es retornen al contribuent uns interessos suportats indegudament, compensant-los, no existeix tal guany patrimonial, sinó que es produeix un reequilibri, anul·lant la pèrdua soferta anteriorment”, deia la sentència. No és que els interessos de demora estiguin exempts d’IRPF, matisava, és que directament queden fora de l’abast del tribut.

Però aquell criteri acaba de fer un gir. Una nova majoria de la Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, capitanejada per l’únic dels vuit magistrats que es va oposar a la sentència de 2020 acaba de dictaminar a favor d’Hisenda exigint que els interessos de demora que aboni siguin gravats. La sentència de fa dos anys esmentada, al·lega el ponent, “no es va adoptar per unanimitat. Un nou examen de la problemàtica que ens ocupa condueix a aquesta sala a canviar, expressament, de criteri”.

La sentència ha comptat amb el vot particular en contra de dos dels cinc magistrats, els qui carreguen contra el canvi de criteri. El nou criteri, addueixen, “pot estimular a les Administracions a actuar d’una manera irresponsable i contrària a la llei, sabent que part dels interessos de demora que la llei els obliga a retornar al seu legítim propietari seran gravats”. Paradoxalment, denuncien, la sentència suposa que “l’Administració que va cometre l’il·lícit se’n lucri després”.

El radical canvi de criteri del Tribunal Suprem entorn de la tributació de les indemnitzacions pagades per Hisenda, advocant ara per gravar-les després de deixar-les lliures d’impostos el desembre de 2020, no és només un pas enrere als usos i costums de fa dos anys, sinó que suposa una passada de rosca que endurirà la seva imposició. És més, suposa que l’Agència Tributària podria acabar reingressant fins al 54% de les compensacions abonades.

Recordem que la Direcció General de Tributs, en consulta V1195-2022, va acollir el criteri del Tribunal Suprem, de 3 de desembre de 2020, establint com a doctrina que aquests interessos de demora no s’han d’incloure en la declaració de l’IRPF.

En definitiva, una mostra més de la inseguretat jurídica en la que els contribuents han d’intentar navegar, per tant, cal assessorar-se correctament per no caure en errors que puguin significar una sanció.