L’acomiadament disciplinari és una de les modalitats d’acomiadament regulades per la legislació laboral i es produeix quan un treballador incompleix de manera greu i culpable les seves obligacions contractuals. Aquest acomiadament es regeix per l’article 54 de l’Estatut dels Treballadors i per les disposicions complementàries dels convenis col·lectius aplicables a cada sector.
Causes de l’acomiadament disciplinari
L’article 54 de l’Estatut dels Treballadors recull una sèrie de conductes que poden justificar l’acomiadament disciplinari:
- Falten repetides i injustificades d’assistència o puntualitat.
- Indisciplina o desobediència en el treball.
- Ofenses verbals o físiques a l’empresari, companys de treball o familiars d’aquests.
- Transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança en el desenvolupament del treball.
- Disminució continuada i voluntària del rendiment de treball.
- Embriaguesa habitual o toxicomania si afecta negativament el treballador en el seu exercici professional.
- Assetjament laboral, sigui per raó de gènere, religió, orientació sexual o qualsevol altra circumstància protegida per la llei.
Requisits i Procediment
L’acomiadament disciplinari ha de ser comunicat per escrit mitjançant una carta d’acomiadament que especifiqui de manera clara els fets que motiven la decisió. En alguns casos, especialment si el treballador està protegit per un conveni col·lectiu, pot ser necessari un expedient contradictori previ.
La comunicació formal ha d’incloure:
- Els fets concrets que justifiquen l’acomiadament.
- La data en què tindrà efecte l’extinció de la relació laboral.
- Si escau, referències a sancions prèvies o advertiments previs.
A més, en determinats casos, el treballador té dret a un tràmit d’audiència abans de la resolució definitiva de l’acomiadament. Aquest tràmit garanteix que el treballador pugui exposar la seva versió dels fets i presentar les seves al·legacions abans que es prengui una decisió definitiva. Aquest procediment és especialment rellevant en empreses on hi hagi representants dels treballadors, ja que la seva participació pot ser obligatòria segons la normativa aplicable. La manca del tràmit d’audiència pot derivar en la improcedència de l’acomiadament.
Possible Impugnació del Treballador
El treballador acomiadat pot impugnar l’acomiadament mitjançant una reclamació davant els tribunals laborals. El procediment habitual inclou:
- Conciliació prèvia: Intent de mediació entre treballador i empresa.
- Interposició de demanda judicial si la conciliació fracassa.
- Sentència judicial que determina si l’acomiadament és:
- Procedent: Quan es confirma la gravetat de la falta i es considera justificat.
- Improcedent: Si es determina que l’acomiadament no està justificat o no s’ha seguit el procediment adequat.
- Nul: Quan vulnera drets fonamentals del treballador, com en casos de discriminació o violació de garanties sindicals, en aquest cas pot comportar indemnitzacions molt elevades per danys i perjudicis i danys morals.
Si l’acomiadament es declara improcedent, l’empresa ha de triar entre readmetre el treballador o indemnitzar-lo segons els criteris legals establerts. Si es declara nul, el treballador ha de ser readmès amb el pagament dels salaris deixats de percebre a més de poder exigir indemnitzacions elevades per danys i perjudicis i danys morals.
Consideracions Jurisprudencials
La jurisprudència ha establert diferents criteris per valorar la proporcionalitat de l’acomiadament disciplinari. Sovint s’aplica la teoria gradualista, segons la qual s’avaluen circumstàncies com:
- L’antiguitat del treballador i el seu historial disciplinari.
- La proporcionalitat entre la falta comesa i la sanció aplicada.
- La tolerància prèvia de l’empresa respecte a conductes similars.
A més, els convenis col·lectius poden especificar condicions addicionals per als acomiadaments disciplinaris, així com sancions prèvies que han de precedir a la rescissió del contracte.
Conclusió
L’acomiadament disciplinari és una mesura excepcional que només es pot aplicar en casos greus. L’empresa ha de garantir el compliment dels requisits formals i respectar els drets del treballador per evitar futures impugnacions judicials. D’altra banda, el treballador acomiadat té diverses vies legals per defensar els seus drets i impugnar la decisió si considera que no ha estat justa.
