Llei de l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques

Llei de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques

Acaba d’entrar en vigor el decret llei 8/2019 que modifica la llei de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques
La llei que regula aquest nou impost establert per la Generalitat de Catalunya va quedar en suspens degut al recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el govern de l’Estat. Finalment en sentència del tribunal constitucional de 28/2019, de 28 de febrer, ha declarat l’impost adequat al marc constitucional.
La principal novetat del decret actual, és que regula el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost, que s’estableix de l’1 al 30 de juny amb l’excepció dels tres anys que s’han meritat des de la promulgació de la llei i que són el 2017, 2018 i 2019, que s’hauran de liquidar, de manera extraordinària, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre d’enguany (2019).

Aquest impost té una finalitat més enllà de la recaptació fiscal doncs persegueix incentivar que s’adeqüi la titularitat jurídica dels béns no productius a la seva titularitat o us real evitant pràctiques d’elusió fiscal

L’autoliquidació s’haurà de presentar per via telemàtica, a la seu electrònica de l’ATC (Agència Tributària de Catalunya).
L’impost és pioner a Espanya i té com objectiu gravar determinats béns no productius (per tant no relacionats amb l’activitat econòmica) i alguns drets que recauen sobre aquests béns, que tenen com a titular les empreses però que en realitat s’utilitzen per a activitats particulars, com ara béns immobles (habitatge habitual, segones residències, etc.); cotxes i vehicles de potència de més de 200 cavalls; embarcacions de lleure (vaixells, iots, etc.); aeronaus (avions privats, helicòpters, etc.); i objectes d’art, antiguitats i joies.
Queden exclosos de tributació els béns immobles de les fundacions, les organitzacions no governamentals i, en general, de les entitats sense afany de lucre, sempre que es destinin de forma exclusiva a les seves finalitats pròpies no lucratives.
Aquest impost té una finalitat més enllà de la recaptació fiscal doncs persegueix incentivar que s’adeqüi la titularitat jurídica dels béns no productius a la seva titularitat o us real evitant pràctiques d’elusió fiscal com és el fet d’incorporar patrimoni personal a les societats.
La base imposable es determina de la forma següent:

• a) El dret real de superfície, el dret real d’usdefruit, el dret real d’ús i el dret de propietat sobre béns immobles, pel valor cadastral del bé immoble actualitzat en la Llei de pressupostos corresponent.
• b) Els vehicles de motor, les embarcacions i les aeronaus, per llur valor de mercat. Si escau, s’apliquen les taules de valoració de vehicles usats aprovades als efectes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost sobre successions i donacions vigents en la data de meritació de l’impost.
• c) Els objectes d’art, antiguitats i joies, pel valor de mercat en la data de meritació de l’impost.
• d) Els béns de l’ús dels quals se sigui cessionari com a conseqüència d’una operació d’arrendament financer, pel valor determinat per les normes aplicables als arrendaments en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
• e) Si no són aplicables les regles anteriors, els béns i drets s’han de valorar per llur valor de mercat.

I la quota íntegra (el que la societat haurà de pagar) és determina mitjançant l’aplicació de la taula següent:

Així, una societat que disposi entre els seus actius de dos vehicles de més de 200CV cadascun, valorats un en 150.000€ i l’altra en 225.000€, hauran de pagar una quota de 1.091,33€

 Contacta amb l’equip de Ramió Assessors per un assessorament més extens i personalitzat. 972 426 307 o info@ramioassessors.com