COMPARATIVA NORMATIVA TRIBUTÀRIA ABANS I DESPRÉS DE L’APROBACIÓ DE LA LLEI 7/2012
Entrada en vigor a partir del 31-10-2012 (excepte la limitació dels pagaments en efectiu)
1.- PRINCIPALS MODIFICACIONS DE LA LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA.-
– Es modifica l’article 40 (succesors de persones jurídiques i d’entitats sense personalitat jurídica):
Art. 40.1.- Fins ara quan es disolien a les SL, SA i demés societats que limiten la responsabilitat dels socis, les obligacions tributàries es transmetien als socis fins al límit de la quota de liquidació que tenien.
Amb la nova normativa, aquestes obligacions es transmeten als socis fins al límit de la quota de liquidació més les percepcions rebudes de la societat durant els dos últims anys a la data de dissolució sempre que aquestes minorin el patrimoni de la societat.
A la resta d’entitats (les que no limiten la responsabilitat) les obligacions continuen transmetent-se íntegrament).
Art. 40.5.- En els casos indicats, les sancions també es transmeten a partir d’ara fins el límit de la quota de liquidació més les percepcions dels últims 2 anys (abans només fins el límit de la quota de liquidació).
Art. 40.3.- En els casos de dissolució o extinció d’una societat sense liquidació (casos de fusions i escisions), les obligacions tributàries pendents es transmeten als socis. Amb la nova normativa, també es transmeten en els casos de cessió global de l’actiu i el passiu d’una societat a una altre (figures que tècnicament escapen al que és una fusió o escisió).
– Es modifica l’article 43.2 i 43.3 (responsables subsidiaris)
Amb la nova normativa es configura un nou supòsit de responsabilitat subsidiària: els administradors de fet o de dret seran responsables subsidiaris del deute tributari que es derivi de declaracions d’ IVA o retencions, quan la societat presenti de forma habitual aquests models sense ingrés del deute (la llei diu de forma reiterativa). La pròpia llei considera que hi haurà reiteració, quan en un mateix any natural s’hagin presentat sense ingrés la meitat o més d’aquestes declaracions (no compten les que es presentin amb sol·licitud d’ajornament sempre que s’acabi concedint).
– Es modifica l’article 65.2 (ajornaments i fraccionaments en el pagament)
A partir d’ara, no es podran ajornar ni fraccionar en cap cas els deutes tributaris que d’acord amb la legislació concursal, tinguin la calificació de crèdits contra la massa, fins al punt de que les sol·licituds seran objecte d’ inadmisió segons la llei.
– Es modifica l’article 67.2 (còmput dels terminis de prescripció)
El termini de prescripció per exigir el pagament del deute al responsable subsidiari, es començarà a comptar des de el dia següent a la finalització del període voluntari de pagament del deutor principal.
– Es modifica l’article 68 (Interrupció dels terminis de prescripció)
Abans els terminis de prescripció per determinar el deute tributari per part de l’Administració, s’interrompien quan l’Administració iniciava actuacions de comprovació de l’obligació concreta amb coneixement formal de l’obligat (quan el requeria, l’inspeccionava etc). Ara a més, s’interromp encara que la comprovació es dirigeixi a un altre obligació derivat tot de la incorrecta declaració de l’obligat tributari.
– Es modifica l’article 81 (Mesures cautelars)
Fins ara les mesures cautelars previstes a l’article mencionat (adoptades amb la finalitat d’assegurar el cobrament del deute tributari), es podien aplicar sempre que el deute fos líquid o com a mínim, que existís proposta de liquidació de l’Administració. Amb la nova normativa, només cal que l’Administració hagi iniciat qualsevol tipus de procediment, per aplicar mesures cautelars, sempre amb els requisits de proporcionalitat que són inherents a aquestes.
També a partir d’ara, l’Administració podrà adoptar mesures cautelars tot i que existeixi un procediment penal obert, i encara que el Ministeri Fiscal ja hagi incoat diligències d’investigació.
– Es modifica l’article 170.6 (Diligència d’embargament)
Amb la nova normativa, l’Administració pot acordar la prohibició de disposar dels béns immobles d’una societat (propietat d’aquesta), quan s’hagin embargat accions o participacions del soci que exerceix el control efectiu d’aquesta. No és un embargament, però sí una prohibició de disposar per part de la societat.
– Es modifica l’article 199 (Infracció tributària per presentar de forma incorrecta declaracions o contestes a requeriments sense que existeixi perjudici econòmic per a Hisenda)
Serà infracció greu presentar declaracions per mitjans no electrònics quan hi hagi obligació de fer-ho per aquests mitjans. La multa serà fixa de 1.500 €.
– Es modifica l’article 203 (Infracció per resistència, excusa, obstrucció o negativa a les actuacions de l’Administració Tributària)
Fins ara, quan no s’atenia un requeriment d’Hisenda, la multa fixa era de 150 € si era el primer requeriment, de 300 si s’incomplia el segon requeriment i de 600 si s’incomplia amb un tercer requeriment. Amb la nova normativa això és així, excepte si els requeriments es produeixen en el marc d’un procediment d’inspecció.
En aquest cas es diferencia (procediment d’inspecció només):
a) Si la persona inspeccionada no realitza activitats econòmiques: En aquest cas, les quanties seran de 1.000 € o 5.000 € per als dos primers requeriments respectivament, i per al tercer una quantia que va des de 10.000 fins a 100.000 €.
b) Si la persona inspeccionada realitza activitats econòmiques: En aquest cas, les quanties seran de 3.000 o 15.000 € per als dos primers requeriments respectivament, i per al tercer una quantia que va des dels 20.000 als 600.000 € si es tracta de aportació de dades o documents. Si es tracta de aportació per examen de llibres de comptabilitat, registres fiscals i altres previstes a l’article, la multa serà del 2% de la xifra de negoci corresponent a l’últim exercici el termini de declaració del qual hagués acabat en el moment de comissió de la infracció.
– S’introdueix una disposició adicional (la 18):
S’ha de subministrar la següent informació a l’Administració Tributària amb un model específic previst:
a) Informació sobre compte bancaris a l’estranger.
b) Informació sobre participacions o accions de societats a l’estranger.
c) Informació sobre béns immobles i drets sobre aquests situats a l’estranger.
Derivat d’això, es preveu un règim de sancions per l’ incompliment de la obligació.
– S’introdueix una disposició adicional (la 19):
La inspecció de tributs té, arrel de la normativa aprobada, competència per investigar el patrimoni de l’ imputat per delicte contra la Hisenda Pública, i per adoptar mesures cautelars, sempre informant al jutge en la forma prevista a la disposició.
2.- PRINCIPALS MODIFICACIONS DE LA LLEI de l’ IRPF.-
– Es modifica l’article 31 (estimació objectiva)
Es modifiquen les quanties límits per les quals es pot aplicar l’estimació objectiva a les activitats de la divisió 7 de la primera secció de les tarifes d’ IAE (Transports i comunicacions).
– Es modifica l’article 39 (guanys patrimonials no justificats)
Es considerarà arrel de l’aprovació de la normativa, com a guany patrimonial no justificat, la tinença de béns respecte dels quals s’hagués de fer la declaració especial de béns situats a l’estranger, i no s’hagués fet en els terminis establerts al model, excepte si el contribuent demostra que els ha adquirit amb càrrec a rendes declarades (mirar modificacions de la Llei General Tributària sobre obligació d’informar a Hisenda sobre la tinença a l’estranger de immobles, comptes bancaris etc…).
Els guanys patrimonials no justificats, a partir d’ara, es consideraran com a sanció molt greu, amb multa de 150% de l’ import de la base de la sanció.
3.- PRINCIPALS MODIFICACIONS DE LA LLEI DE L‘ IS.-
– Es modifica l’article 134 (Béns o drets no comptabilitzats o no declarats)
S’entendrà que han sigut adquirits amb càrrec a rendes no declarades la tinença de béns respecte dels quals s’hagués de fer la declaració especial de béns situats a l’estranger, i no s’hagués fet en els terminis establerts al model, excepte si el contribuent demostra que els ha adquirit amb càrrec a rendes declarades (mirar modificacions de la Llei General Tributària sobre obligació d’informar a Hisenda sobre la tinença a l’estranger de immobles, comptes bancaris etc…).
Els guanys patrimonials no justificats, a partir d’ara, es consideraran com a sanció molt greu, amb multa de 150% de l’ import de la base de la sanció.
4.- PRINCIPALS MODIFICACIONS DE LA LLEI DE L’ IVA.-
– Modificació de l’art. 80.3 (Modificació de la base imposable)
Quan s’hagi modificat la base imposable com a conseqüència de que no es van cobrar les quotes d’Iva repercutides, entrant la societat que no paga en concurs de creditors, la base s’haurà de tornar a modificar, amb factura rectificativa, si el concurs acaba per una de les causes especificades a l’article 176.1de la Llei Concursal.
– Modificació de l’article 84.Uno.2 (Inversió del subjecte pasiu)
S’estableixen nous casos de inversió del subjecte passiu: – entregues d’immobles efectuades com a conseqüència d’un procediment concursal, – Les segones i ulteriors entregues d’edificacions en les que el subjecte passiu hagués renunciat a l’exempció, – Les entregues d’un immoble com a dació en pagament, sempre que hi hagués una hipoteca.
També hi haurà inversió del subjecte passiu a partir d’ara, quan es tracti d’execucions d’obra amb o sense aportació de materials, conseqüència de contractes formalitzats entre el promotor i el contractista que tinguin com a objecte l’ urbanització o rehabilitació d’edificacions.
– Modificació de l’article 99 (Exercici del dret a la deducció)
Si bé el dret a deduir les quotes suportades es pot exercir en el període on s’ha suportat l’IVA o en els 4 següents (termini de prescripció), en el cas de declaració de concurs, a partir d’ara, només es podran deduir les quotes suportades amb anterioritat a la declaració de concurs i que estiguessin pendents, en el mateix exercici en el que es van suportar. De no haver –se fet així, només es podran deduir, sempre que estiguesim dintre dels 4 anys, rectificant l’autoliquidació del període al qual corresponen.
5.- LIMITACIONS DELS PAGAMENTS EN EFECTIU.-
A partir de l’entrada en vigor de la Llei, no es poden fer pagaments en efectiu per imports iguals o superiors a 2.500 € si una de les parts actua com a empresari o professional. El límit serà de 15.000 € quan el pagador sigui persona física que no actua com a empresari o professional, sempre que pugui acreditar que el seu domicili fiscal està fora de Espanya.
S’entén per pagament, la suma de les quanties fraccionades en pagament d’una sola prestació de serveis o d’una sola entrega de bé. S’entén per efectiu, tant el metàlic, com els xecs bancaris al portador o qualsevol mitjà físic amb característica de “al portador”.
Els intervinents en les operacions estan obligats a conservar els justificants de pagament durant un període de 5 anys (siguin o no empresaris o professionals), ja que la infracció la comet qualsevol de les dues parts, podent-se dirigir l’Administració contra qualsevol dels dos, i responen aquests dos de forma solidària.
La base de la sanció serà la quantia per la qual s’ha realitzat l’operació (que en tot cas superarà els 2.500 €), i el tipus de la sanció serà el 25%. La infracció prescriu als 5 anys des de la data de l’operació, i si qualsevol de les parts implicades fa denuncia tributària davant l’Agència a la part contrària, restarà la part denunciant exempta de sanció.
AQUESTA MESURA ENTRA EN VIGOR A PARTIR DEL 19 DE NOVEMBRE DE 2012 ENCARA QUE ES REFEREIXI A PAGAMENTS D’OPERACIONS ANTERIORS.
6.- MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 108 DE LA LLEI DEL MERCAT DE VALORS.-
Les transmissions de valors, admesos o no a negociació en un mercat secundari de valors, estan exemptes de IVA i de ITPAJD. Això fins ara també era així.
No obstant, a partir de l’entrada en vigor de la llei, quan a través d’aquest tipus de transmissions d’accions o participacions, es pretengui eludir el pagament del l’ impost de TPO per un immoble, llavors s’entendrà que s’ha venut un immoble en comptes de la participació a la societat i tributarà per TPO.
Això sol passar en societats que estan casi desprovistes de béns excepte un dels immobles que encara tenen com a immobilitzat. En comptes de vendre l’immoble, el que fa el soci és vendre la participació.
El mateix efecte es pot aconseguir Hisenda per la via del frau de llei, o el conflicte en l’aplicació de la norma, però ha volgut optar per deixar-ho clar a l’article 108.
