Les operacions vinculades són les relacions entre soci i societat, les quals es poden resumir com aquelles transaccions comercials o financeres entre el soci i la societat. Les societats que realitzen activitats de caràcter professional, son objecte d’especial control des de fa anys per el que fa a les retribucions percebudes pels socis, o per les diferents operacions vinculades de caràcter econòmic amb la societat. Es podria considerar que porten generant debat des de l’entrada en vigor de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la de les Persones Físiques (d’ara en endavant LIRPF). Abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, se seguia el que es disposava en l’art. 45.2 del Real Decret Legislatiu 3/2004, de 5 de març, per el que s’aprova el text refós de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per el que es presumia que la retribució pactada per la societat amb el soci coincidia amb el preu normal de mercat. 

Amb aquesta nova llei doncs, s’intenta evitar un ús abusiu de la personalitat jurídica que té com objectiu principal reduir improcedentment els tipus impositius aplicables o eludir obligacions fiscal, com per exemple: evitar que els rendiments obtinguts estiguin sotmesos a retenció o tributar rendiments per l’Impost de Societats evitant la progressivitat de l’IRPF.

És en aquest sentit que sorgeix la necessitat d’una regulació específica respecte les condicions d’aplicació en les operacions vinculades, per tal de no recaure en frau fiscal. Des d’una perspectiva de Dret Tributari és necessari dissenyar clàusules antiabús adhoc, més enllà de les categories generals de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, i un règim sancionador específic que respecti el principi de proporcionalitat i el perjudici efectivament causat a la Hisenda Pública com a unitat. L’AEAT ho regularitza a través de diferenciar entre:

  • Operacions vinculades: en els casos en els que la societat està formada per una estructura i organització empresarial.
  • Simulació: en aquests casos la societat és legal però inexistent a efectes tributaris.

Aquesta diferència es basa en els criteris que la LIS imposa i regula a l’art. 18 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, sobre l’Impost de Societats (d’ara en endavant LIS):

  • Art. 18.1 LIS: la valoració d’operacions vinculades, que es consideren les transaccions entre parts vinculades, valorades a preu de mercat lliure i competitiu.
  • Art. 18.2 LIS: descriu una definició de parts vinculades, la qual inclou relacions entre entitats i els seus socis, administradors, familiars propers, i altre entitats dins d’un mateix grup o amb participacions significatives creuades.
  • Art. 18.3 LIS: les parts vinculades han de mantenir documentació que justifiqui la valoració de mercat de les seves operacions, amb l’avantatge que, per entitats amb una xifra de negocis menor de 45 milions d’euros, cal una documentació simplificada, excepte operacions complexes o significatives, mencionades a l’art. 10.1 de la mateixa llei.
  • Art. 18.4 LIS: s’estableixen els mètodes de valoració, incloent comparacions amb operacions independents, cost incrementat, preu de revenda, distribució del resultat i marge net operacional. Caldrà triar el mètode més adequat segons la naturalesa de l’operació i la informació disponible.
  • Art. 18.5 LIS: respecte les limitacions de les prestacions de serveis entre aquestes parts vinculades, es delimita que aquests serveis han de proporcionar un avantatge o utilitat al destinatari i, en cas de serveis conjunts, s’ha de distribuir la contraprestació de manera racional entre els beneficiaris.
  • Art. 18.6 LIS: s’estableix que, un soci professional pot considerar que el valor convingut amb una entitat vinculada coincideix amb el valor de mercat si es compleixen certs requisits relacionats amb els ingressos de l’entitat i les retribucions dels socis. Per el que d’aquest apartat en sorgeix la norma “safe harbor” per a socis professionals, la qual, delimita la legalitat de les operacions vinculades.

D’acord doncs, amb l’art. 18.6 de la LIS, s’estableix com a norma de seguretat existent en el cas d’aquells socis que prestin serveis a societats professionals:

“1. […]

a) Que más del 75 por ciento de los ingresos de la entidad procedan del ejercicio de actividades profesionales y cuente con los medios materiales y humanos adecuados para el desarrollo de la actividad.

b) Que la cuantía de las retribuciones correspondientes a la totalidad de los socios profesionales por la prestación de servicios a la entidad no sea inferior al 75 por ciento del resultado previo a la deducción de las retribuciones correspondientes a la totalidad de los socios-profesionales por la prestación de sus servicios.

c) Que las cuantías de las retribuciones correspondientes a cada uno de los socios profesionales cumplan los siguientes requisitos:

  • Se determine en función de la contribución efectuada por estos a la buena marcha de la entidad, siendo necesario que consten por escrito los criterios cualitativos y/o cuantitativos aplicables.
  • No sea inferior a 1,5 veces el salario medio de los asalariados de la entidad que cumplan funciones análogas a las de los socios profesionales de la entidad. En ausencia de estos últimos, la cuantía de las citadas retribuciones no podrá ser inferior a 5 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples […]”

Així doncs, el port segur tracta de delimitar la legalitat de les operacions vinculades per a què els socis professionals que presten serveis a la societat, actuïn d’acord amb el Dret, i no recaiguin en frau fiscal, molts cops per ignorància. Així com per implementar  d’alguna manera l’antic règim de transparència fiscal en les societats en les que el seu màxim accionista sigui un professional.

En societats professionals doncs, si es compleixen els requisits establerts a la LIS, els socis no haurien de tenir problema al declarar els seus rendiments. Cal doncs una planificació fiscal per dissenyar el sistema de “port segur” o “safe harbor” i vigilar-ne el manteniment de les condicions a cada exercici.